Des dels inicis de la investigació arqueològica a casa nostra, s'han anat localitzant una sèrie de necròpolis, que, pel fet de no contenir cap tipus d'aixovar ni estar emplaçades en un edifici religiós, han resultat de difícil interpretació crono-cultural. Tant l'aixovar com el context ajudarien a resoldre molts dels dubtes: L'aixovar en tant que element de datació absoluta d'un conjunt tancat; el context corn a objecte en si mateix i com a factor que permetria establir unes datacions relatives a partir de les relacions físiques entre les tombes i els murs, paviments i nivells arqueològics dels temples. Justament, el context en si mateix va servir en un principi com a excusa per datar les sagreres: així els enterraments que apareixien als voltants d'una capella romànica havien de ser per forca d'un moment romànic o posterior, ja que es donava per suposat que la fundació del temple, i amb ell l'inici de la tradició funerària, corresponien a la plena edat mitjana.