El present article examina els mecanismes de defensa, definició i delimitació, dels drets de propietat de l’aigua a Catalunya, en el període de 1800 a 1835. D’aquesta manera, a través dels memorials dels bans de la Reial Audiència coneixem, d’una banda, la vindicació dels interessos agraris, en un moment d’expansió i consolidació de regadius. I de l’altra, la lluita pels drets d’aigües per a ús hidràulic i activitats com la pesca, que es presentava com a privativa i exclosa per a qualsevol que no gaudís del domini útil. El ban esdevingué l’eina de l’individualisme agrari per imposar el tancament de terres i resoldre conflictes com el de l’estany de Sils