This paper is a response to Joan Canimas’s paper «Ètica i cultura. Embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària» published in this issue of the Revista de Pedagogia i Treball Social. The paper refutes Canimas’s arguments against the concept of culture (which he considers totalizing and reifying and not adjusted to the reality of modern societies) and also argues that anthropology, far from making uncritical use of this concept, has systematically reviewed it and considers it useful to analyze people’s life in society. However, the anthropological use and definition of cultural concepts is far removed from the definitions that identify it with a relatively static reality that is internally consistent and uniformly shared by all members of a group. In contrast to these definitions, the paper suggests others that have proven to be most useful for the analysis of social realities. Finally, it explains why today most anthropologists working in the field of educational and social intervention are critical of cultural relativism.

Aquest article és una resposta al de Joan Canimas "Ètica i cultura. Embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària", publicat en aquest mateix número de la Revista de Pedagogia i Treball Social. S’hi rebaten els arguments que Canimas esgrimeix contra el concepte cultura (que ell considera totalitzador i reïficador, i pensa que no s’ajusta a la realitat de les societats modernes) i es defensa que l’antropologia, lluny de fer un ús acrític d’aquest concepte, l’ha revisat sistemàticament i el considera útil per a l’anàlisi de la vida de les persones en societat. Ara bé, l’ús i la definició que l’antropologia fa del concepte cultura queda molt lluny de les definicions tradicionals, que la identifiquen amb una realitat relativament estàtica, internament consistent i compartida de manera homogènia per tots els membres d’un col·lectiu. En contrast amb aquestes definicions, a l’article se’n proposen d’altres que han demostrat que son molt més útils per a l’anàlisi de les realitats socials. Finalment, s’explica per què en l’actualitat la majoria d’antropòlegs que treballen en l’àmbit de la intervenció educativa i social són crítics amb el relativisme cultural

Este artículo es una respuesta al de Joan Canimas «Ètica i cultura. Embolics i perills dels conceptes cultura i relativisme cultural en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària», publicado en este mismo número de la Revista de Pedagogia i Treball Social. En él se rebaten los argumentos que Canimas esgrime contra el concepto de cultura (que considera totalizador y reificador y que, según piensa, no se ajusta a la realidad de las sociedades modernas) y se defiende que la antropología, lejos de hacer un uso acrítico de este concepto, lo ha revisado sistemáticamente y lo considera útil para el análisis de la vida de las personas en sociedad. Ahora bien, el uso y la definición que la antropología hace del concepto cultura queda muy lejos de las definiciones que la identifican con una realidad relativamente estática, internamente consistente y compartida de manera homogénea por todos los miembros de un colectivo. En contraste con estas definiciones, en el artículo se proponen otras que han demostrado que son más útiles para el análisis de las realidades sociales. Finalmente, se explica por qué en la actualidad la mayoría de antropólogos que trabajan en el ámbito de la intervención educativa y social son críticos con el relativismo cultural