L'orígen de la ciutat de Lille es troba en un conjunt dispers de petits nuclis de població. A finals del segle V aC. un d'aquests nuclis, el que es trobava situat a la costa oriental del riu, va començar a créixer. Com a ciutat emmurallada, les entrades i les sortides de Lille eren controlades a través de portes d’accés. En aquests punts clau de la muralla començaven, o acabaven, els antics camins que formaven part de les rutes històriques entre poblacions. A diferència de la trama urbana del centre de Lille, el traçat dels afores de les muralles no va ser projectat. El seu creixement es va fer a la vora dels passatges i resseguint la parcel·lació agrícola preexistent. Com va passar a moltes altres ciutats, la zona de servitud de la muralla es va utilitzar per a la projecció de les vies ràpides (autopista i tren) aprofitant l’extensió de terreny lliure i proper al nucli històric que hi havia. Llavors, el que en un principi era una àrea de separació va esdevenir una barrera. El projecte vol trobar un equilibri entre el territori i la urbanització, facilitant la mobilitat i zones d’activitat econòmica sense oblidar els ecosistemes naturals i la qualitat de vida de les zones residencials. Amb el cobriment d’un tram de l’autopista i de la via de tren, s’aconsegueix la consolidació d’una plaça-passatge, que actua com a catalitzador de les diferents connexions entre barris, quedant alterada la condició de lloc de pas, i convertint-se en un lloc de confluència. En aquest sentit, es crea un node central, representat per una nova estació de tren i l’espai públic que l’acompanya, i es converteix també en un centre intermodal amb capacitat de gestionar totes les connexions i de vincular-se amb cada un dels barris confrontats. Concloem Lille no només com un centre urbà, sinó també com una ciutat Metropolitana agrícola i logística, que s'estén a través dels passatges entenent aquests camins com els fils que teixeixen el territori.