El zoo de Barcelona, històricament situat al parc de la Ciutadella, pretén millorar les seves instal·lacions actuals, traslladant tota la fauna aquàtica a una plataforma guanyada al mar, podent així habilitar més espai al actual parc de la Ciutadella. La plataforma esmentada s’ha realitzat mitjançant vessaments directe de reblerts antròpics en dues fases: la primera durant la construcció de la ronda litoral i una posterior amb la construcció del Forum. Com era de preveure, aquest reblerts antròpics (amb grans quantitats de runes) no són suficientment resistents com per suportar les importants carregues procedents de les estructures i dipòsits que es volen construir, tenint que recórrer a fonaments profunds per arribar a estrats més resistents, produint també una millora substancial en els assentaments diferencials entre el elements que conformen l’edifici. La principal característica d’aquest edifici projectat és un gran tanc central (el de major capacitat del que seria el futur zoo marí) on s’ubicarien els dofins, entre d’altres especies subaquàtiques. L’edifici que alberga els dofins s’ha concebut com un dels més importants, ubicant-hi una de les entrades principals d’accés al zoo, les taquilles, una botiga, entre d’altes elements i espais que li donen ús. Així doncs, es tracta d’una estructura singular. Els fonaments seran profunds i els elements estructures del edifici de formigó armat: pilars, forjats, murs, escales, etc. També s’ha dissenyat una coberta metàl·lica, ja que s’han de salvar llums importants degut a la presencia del tanc.