dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Ciències de l'Educació |
dc.contributor |
Fernández Chimeno, Mireya |
dc.contributor.author |
Domènech Ferret, Mercè |
dc.date |
2013-04-26 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/22838 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Ensenyament i aprenentatge::Ensenyament secundari::ESO |
dc.subject |
School buildings |
dc.subject |
arquitectura escolar |
dc.subject |
espais escolars d’aprenentatge |
dc.subject |
arquitectura i educació |
dc.subject |
Edificis escolars |
dc.title |
La importància de l’espai com a recurs didàctic en l'Ensenyament Secundària |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
dc.description.abstract |
Cap activitat o acció humana és possible sense una estreta relació entre aquesta i l’espai on es desenvolupa.
Totes les accions humanes, conductes, relacions, etc. tenen lloc en un temps i en un espai. Això
passa també amb l’activitat educativa: l’aprenentatge i l’ensenyament. De manera que l’espai, juntament amb el temps, constitueix un component bàsic de les nostres activitats, de les nostres
vides i, en definitiva, del nostre desenvolupament cultural i social.
Aquesta relació entre espai i aprenentatge acaba sent no només necessària sinó també
complementària. És a dir: tal com les nostres accions condicionen el nostre entorn, també és
l’entorn qui, sovint, condiciona les nostres activitats.
Ja no ens serveixen els espais escolars tancats amb un entorn purament acadèmic on l’alumne és
vist com un objecte que cal omplir de coneixements. Fa falta trencar el vell paradigma escolar
composat per :“una aula- un professor- una classe magistral”.
Els espais escolars no han d’adaptar-se únicament a activitats instructives d’aprenentatge, sinó
que han d’estar adequades per a estimular les funcions cognitives , les funcions motrius i les
funcions socials dels alumnes.
Construir escoles adaptades al progrés no significa dotar-les d’instal·lacions informàtiques o
tecnològiques, sinó d’ajustar-les a les diferents formes d’aprendre dels alumnes.
L’espai educatiu és el fruit palpable del moviment relacional i del pla docent que s’hi dóna. Si les
pràctiques d’aprenentatge avancen i les noves tecnologies s’incorporen als plans docents, perquè
les escoles segueixen ancorades en el mateix disseny nascut fa més de 20 anys?. |