Ens trobem en una era en què el transport aeri es troba en expansió i que a més constitueix una eina econòmica i estratègica. No per la indústria en si sinó pels interessos posteriors que aquesta genera : turisme, comunicacions, comerç, etc. Sense dubtes les companyies de baix cost nascudes arran de la liberalització de l’espai aeri s’han posicionat en aquest mercat forçant a les companyies tradicionals a reinventar-se. Ryanair n’és el màxim exponent europeu d’aquest fenomen i en els darrers anys s’ha convertit en la segona aerolínia en trànsit aeri de l’Estat. L’entrada de Ryanair a BCN-El Prat ha propiciat un entorn més competitiu entre els aeroports de Catalunya. Arran d’aquests fets el present estudi es concentra en determinar els mecanismes que regeixen la demanda atenent a les limitacions pròpies de les dades disponibles. Amb tot, s’han emprat xifres de passatgers, preus, freqüències i costos per calibrar un model de demanda en el que s’han obtingut les contribucions esperades en cadascun dels factors. A partir d’aquest, es construeix un arbre de decisió que permet identificar quines són les estratègies que poden adoptar cadascun dels actors implicats; per una banda les companyies aèries que competeixen directament amb Ryanair i, per l’altra l’operador aeroportuari en funció de regulador del sistema.