Tecnologies amb molt dinamisme com la informàtica generen amb gran rapidesa possibilitats d'ús i abús (vegeu [BAR 87]) que, naturalment, van per davant de la possibilitat de regulació jurídica de les seves conseqüències i responsabilitats. Per a la tipificació de les noves possibilitats delictuoses que ofereix una tecnologia ubiqua i multiforme com la informàtica, calen esforços conjunts de juristes i informàtics i això porta, de moment, a la formulació de dues menes de discurs que empren llenguatges especialitzats i clarament diferents com passa, en certa forma, amb tots els llenguatges especialitzats. Els juristes disposen d'un vocabulari tècnic propi que resulta estrany als informàtics, al mateix temps que els informàtics són coneguts pel caràcter tal vegada exageradament críptic del seu vocabulari tècnic que, evidentment, també resulta estrany als juristes. La dificultat d'apropar conceptes formulats amb vocabularis distanciats és un dels problemes implícits en el tractament d'un tema com el del delicte o frau informàtic. Cal advertir doncs, que aquest text tracta el tema del frau i la delinqüència informàtica des del punt de vista d'un informàtic tot i amb la voluntat de reduir l'especificitat del propi llenguatge tècnic informàtic per a afavorir la comprensió dels lectors amb formació jurídica.