El creixement demogràfic del segle XVIII català va ser sobretot, a moltes àrees, un augment significatiu dels grups socials més humils. Aquest és el cas de la regió de Girona, una regió que encaixa amb la idea de cas intermediari de Pierre Vilar, on l’augment més espectacular el van protagonitzar els anomenats treballadors agraris. Però l’augment dels efectius d’aquest grup, molts dels quals a finals de segle van assumir l’etiqueta de menestral, no va significar un procés de proletarització. El cas dels treballadors de la regió de Girona constitueix un bon exemple d’un resultat històric no previst, i sorprenent, d’un procés no planificat, fet que permet a l’autora del treball incidir en una altra idea vilariana: els elements espontanis, no sempre fàcils de detectar, d’alguns processos de creixement econòmic