Learning objects have been the promise of providing people with high quality learning resources. Initiatives such as MIT Open-CourseWare, MERLOT and others have shown the real possibilities of creating and sharing knowledge through Internet. Thousands of educational resources are available through learning object repositories. We indeed live in an age of content abundance, and content can be considered as infrastructure for building adaptive and personalized learning paths, promoting both formal and informal learning. Nevertheless, although most educational institutions are adopting a more open approach, publishing huge amounts of educational resources, the reality is that these resources are barely used in other educational contexts. This paradox can be partly explained by the dificulties in adapting such resources with respect to language, e-learning standards and specifications and, finally, granularity. Furthermore, if we want our learners to use and take advantage of learning object repositories, we need to provide them with additional services than just browsing and searching for resources. Social networks can be a first step towards creating an open social community of learning around a topic or a subject. In this paper we discuss and analyze the process of using a learning object repository and building a social network on the top of it, with respect to the information architecture needed to capture and store the interaction between learners and resources in form of learning object metadata.

Los objetos de aprendizaje han sido la promesa para suministrar a las personas de recursos de aprendizaje de alta calidad. Iniciativas como el MIT Open-Cursos, Merlot y otros han demostrado las posibilidades reales de crear y compartir conocimiento a través de Internet. Miles de recursos educativos se encuentran disponibles a través de repositorios de objetos de aprendizaje. Nosotros, de hecho, vivimos en una época de abundancia de contenido y el contenido puede ser considerado como una infraestructura para la construcción de vías de aprendizaje adaptativo y personalizado, promoviendo tanto el aprendizaje formal como el informal. Sin embargo, aunque la mayoría de las instituciones educativas están adoptando un enfoque más abierto publicando grandes cantidades de recursos educativos, la realidad es que estos recursos se usan muy poco en otros contextos educativos. Esta paradoja puede explicarse en parte por las dificultades en la adaptación de los recursos, con respecto al lenguaje, las normas y especificaciones del aprendizaje en línea y, por último, la granularidad. Además, si queremos que nuestros alumnos utilicen y aprovechen los repositorios de objetos de aprendizaje, tenemos que prestarles servicios adicionales y no sólo la navegación y la búsqueda de recursos. Las redes sociales pueden ser un primer paso hacia la creación de una comunidad abierta social de aprendizaje en torno a un tema o materia. En este trabajo se discute y se analiza el proceso de utilización de un repositorio de objetos de aprendizaje y la construcción de una red social en la parte superior del mismo, con respecto a la arquitectura de la información necesaria para capturar y almacenar la interacción entre los alumnos y los recursos en forma de metadatos de objetos de aprendizaje.

Els objectes d'aprenentatge han estat la promesa per subministrar a les persones de recursos d'aprenentatge d'alta qualitat. Iniciatives com el MIT Open- Cursos, Merlot i altres han demostrat les possibilitats reals de crear i compartir coneixement a través d'Internet. Milers de recursos educatius es troben disponibles a través de repositoris d'objecte d'aprenentatge. Nosaltres, de fet, vivim en una època d'abundància de contingut i el contingut pot ser considerat com una infraestructura per la construcció de vies d'aprenentatge adaptatiu i personalitzat, promovent tant l'aprenentatge formal com l'informal. Tanmateix, tot i que la majoria de les institucions educatives estan adoptant un enfocament més obert publicant grans quantitats de recursos educatius, la realitat és que aquests recursos s'utilitzen molt poc en altres contextos educatius. Aquesta paradoxa pot explicar-se, en part, per les dificultats en l'adaptació dels recursos per que fa al llenguatge, les normes i especificacions de l'aprenentatge en línia i, per últim, la granularitat. A més a més, si volem que els nostres alumnes utilitzin i aprofitin els repositoris d'objectes digitals hem de proporcionar-los serveis addicionals i no només la navegació i la cerca de recursos. Les xarxes socials poden ser un primer pas cap a la creació d'una comunitat oberta social d'aprenentatge al voltant d'un tema o matèria. En aquest treball es discuteix i s'analitza el procés d'utilització d'un repositori d'objectes d'aprenentatge i la construcció d'una xarxa social a la part superior del mateix, respecte a l'arquitectura de la informació necessària per capturar i emmagatzemar la interacció entre els alumnes i els recursos en forma de metadades d'objectes d'aprenentatge.