En el present projecte s’estudien les prestacions acústiques d’un residu que es produeix en una empresa química, per tal de valoritzar-lo, i avaluar la viabilitat de reutilització d’aquest en l’àmbit de la construcció. D’aquesta forma es pot convertir un residu en un benefici econòmic. Els residus estudiats són filtres de polièster utilitzats per filtrar dispersions aquoses de poliuretans. S’han realitzat assajos acústics al Laboratori d’Acústica i Estalvi Energètic de l’EPSEB. Per avaluar l’aïllament acústic, s’ha utilitzat un equip que consta de dos cabines, una emissora i un altre receptora, amb un micròfon cadascuna per recollir les dades, i en el cas de l’emissora, un altaveu instal·lat. Entre les dos cabines existeix un panell divisori on es col·loca la mostra a assajar per mesurar el seu aïllament acústic. Per obtenir l’absorció acústica del material, s’ha fet servir el mateix equip que l’aïllament, concretament la cabina emissora, però en aquest cas utilitzant un panell divisori sense obertura. L’altre assaig realitzat ha estat la determinació del nivell d’aïllament a soroll d’impacte amb una màquina d’impactes normalitzada. S’han utilitzat materials que actualment es comercialitzen per empreses especialitzades com làmines denses de diferents densitats, llana de roca o buata per comparar amb els resultats obtinguts dels filtres. La comparació amb les làmines denses (aïllants acústics) mostren a baixes freqüències resultats molt similars, mentre que a altes freqüències els filtres aportaven un aïllament més significatiu. En el cas de l’absorció, els resultats obtinguts son comparables al resultats de l’absorció que ofereix la buata folrada a 1000Hz. Per últim, s’ha realitzat l’assaig a soroll d’impacte, en el que els resultats obtinguts mostren una important baixada de nivell sonor. En conclusió, els filtres podrien ésser utilitzats, conjuntament amb altres materials, com aïllants acústics o com aïllants a soroll d’impacte.