S’entén per realisme aquell corrent artístic que busca plasmar la realitat de la manera més objectiva possible, sense embellir-la ni desfavorir-la. Acostuma a tractar temes contemporanis de l’època i a mostrar un to de crítica social. No resulta difícil detectar realisme a la pintura de G.Courbet o a la de J.François. També resulta relativament senzill d’entendre aquest concepte en el camp de la literatura amb H. d. Balzac o amb C. Dickens. I és que en certes disciplines. Però, com es pot entendre el concepte de realisme en el camp de l’arquitectura? L’objectiu de la present comunicación és donar resposta a aquesta pregunta i estudiar la relació, a priori potser no tan evident, i tanmateix menys coneguda, entre l’ “arquitectura realista” i els “espais intermedis”. Per a abordar l’objectiu es comença mab una reflexió sobre aquest mutant concepte tan polisèmic aplicat a l’arquitectura. Tot seguit, s’argumenta perquè els espais intermedis són la intervenció arquitectónica per excel•lència del realisme. Finalment, es proposen un seguit d’obres nòrdiques que ho exemplifiquen i ho demostren... i és que moltes vegades, són precisament els mediadors, els que donen sentit als quadres.