Aquesta tesi d’investigació centra la seva atenció en les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit al municipi de Barcelona en el període 2007-2012 i, específicament, en els règims de tinença d’aquests. Un cop constatat l’abast limitat de les polítiques públiques en matèria d’habitatge a Espanya, Catalunya i Barcelona a nivell històric i en contrast amb la resta de països europeus, la tesi analitza mitjançant un anàlisi quantitatiu i qualitatiu les innovacions introduïdes des de 2007 i les conseqüències de la crisi econòmica i social en que es troba immers el municipi de Barcelona des de llavors. Malgrat els avenços realitzats durant el període estudiat, els canvis econòmics, socials i polítics experimentats des de llavors no han permès assolir els objectius plantejats, alhora que han implicat un canvi de paradigma que posa en crisi els objectius plantejats el 2007. Finalment, la introducció de règims de tinença alternatius a la propietat i al lloguer es valora positivament gràcies a la millora que implica en l’accessibilitat dels ciutadans a l’habitatge i als avantatges econòmics i polítics que implica per a les administracions públiques. No obstant això, es conclou que serà necessari aprofundir en aquesta matèria i tendir cap a un model d’habitatge on el sector públic col·labori més amb la iniciativa privada per configurar un sistema d’habitatge on tothom tingui cabuda.

Esta tesis de investigación centra su atención en las políticas de promoción pública de vivienda protegida en el municipio de Barcelona en el período 2007-2012 y, específicamente, en los regímenes de tenencia de éstas. Una vez constatado el alcance limitado de las políticas públicas en materia de vivienda en España, Cataluña y Barcelona a nivel histórico y en contraste con el resto de países europeos, la tesis analiza mediante un análisis cuantitativo y cualitativo las innovaciones introducidas desde 2007 y las consecuencias de la crisis económica y social en que es encuentra inmerso el municipio de Barcelona desde entonces. A pesar de los avances realizados durante el período estudiado, los cambios económicos, sociales y políticos experimentados desde entonces no han permitido lograr los objetivos planteados, al mismo tiempo que han implicado un cambio de paradigma que pone en crisis los objetivos planteados en 2007. Finalmente, la introducción de regímenes de tenencia alternativos a la propiedad y al alquiler se valora positivamente gracias a la mejora que implica en la accesibilidad de los ciudadanos a la vivienda y a las ventajas económicas y políticas que implica para las administraciones públicas. Sin embargo, se concluye que será necesario profundizar en esta materia y tender hacia un modelo de vivienda donde el sector público colabore más con la iniciativa privada para configurar un sistema de vivienda donde todo el mundo tenga cabida.

This research thesis focuses on Barcelona’s public policies on affordable housing promotion in the period 2007-2012 and, specifically, on the tenancy regimes adopted by them. After confirming the limited scope of housing public policies in Spain, Catalonia and Barcelona both historically and in contrast to other European countries, the thesis analyzes quantitatively and qualitively the innovations introduced since 2007 and the consequences of the economic and social crisis in which Barcelona’s municipality is immersed since then. Despite the progress achieved during the studied period, the economic, social and political changes occurred since then have prevented the original objectives from being attained, at the same time that they have involved a change of paradigm that has questioned the objectives set in 2007. Finally, the introduction of tenancy regimes alternative to ownership or rental is viewed favourably thanks to the improvement they bring to citizens’ accessibility to housing and to the economic and political advantages for the public administrations. Nonetheless, it is concluded that it will be necessary to deepen in this subject and tend towards a housing model in which the public sector cooperates more with the private initiative in order to configure a housing system where everyone fits.