Les polítiques de regeneració urbana els darrers anys han adoptat un enfoc holístic que ha permès incloure en el procés de transformació les vessants econòmica, social i ambiental a part de la vessant urbanística. Amb aquest nou enfoc es pretén pal·liar els problemes de segregació socio-espacial i avançar cap a la cohesió social en les zones on s’apliquen aquestes polítiques. L’àmbit d’estudi del present projecte és el barri de Poble Sec, un barri originàriament de classe obrera què amb els anys va poder millorar les seves expectatives i traslladar-se a un barri millor generant així, un stock d'habitatge buit que l'anirien ocupant els immigrants que arribaven ja cap als voltants dels anys 60 però de manera més pronunciada a principis del segle XXI, a Catalunya en general i concretament al barri. De manera que l'arribada d'immigració i les carències en els recursos urbans varen propiciar l’aparició de problemes de convivència i desigualtats. Arrel d’aquesta situació són moltes les mesures de regeneració urbana que s’han realitzat. Per aquest motiu, l’objectiu del present treball és identificar si les polítiques i actuacions de regeneració urbana provinents o implantades per diferents ens són realment efectives en la millora de la cohesió social i de la convivència, especialment entre la població immigrant i els autòctons. La metodologia utilitzada per abordar el desenvolupament de la recerca és qualitativa. Està basada en un estudi de tota la informació referent al projectes de regeneració urbana realitzats al barri en el període 2001-2012, a més d'un procés d'aproximació a la realitat del barri que complementat amb un seguit d’entrevistes estructurades ha de permetre treure les conclusions necessàries per determinar l’efectivitat de cada un dels projectes implementats. S’han analitzat els Programes socials ‘Poble Sec per a tothom’, el Pla d’Habitatge de Barcelona, el Pla de barri, el Pla Comunitari i el Programa d’Actuació del Districte, destacant de cada un d’ells les actuacions més rellevants en quan a millora de la realitat física i social del barri. Després de l’estudi realitzat es pot afirmar que hi ha una relació directa entre la configuració física de l’espai i la convivència entre les persones. Aquesta relació però, està totalment determinada pel grau de cohesió social que normalment promouen els projectes de caire social. De manera que, es podria afirmar que sense una xarxa social forta i cohesionada els resultats obtinguts dels programes de millora urbana no tindrien tanta influència en la convivència al barri.