El fort creixement ha omplert la ciutat de Barcelona de vehicles que circulen per la ciutat de manera poc eficient. Diàriament hi ha 1,2 milions de vehicles privats que accedeixen a la ciutat, col·lapsant els accessos, malgastant recursos i empitjorant la qualitat de vida dels ciutadans. Una realitat insostenible si es vol tenir un demà amb un mínim de condicions en tots els aspectes. La mobilitat és un dret indispensable, una necessitat bàsica de l’ésser humà que sovint ha estat mal interpretada. Aquesta mobilitat desordenada i realitzada de manera individual en la seva àmplia majoria ha portat a uns nivells de congestió que anul·len la funcionalitat de les vies d’accés a Barcelona. Aquest és un problema endèmic de les ciutats modernes. Des de fa anys que s’ha detectat el problema i moltes ciutats, mica en mica, van prenent decisions poc agradables però molt necessàries per al seu futur. La implementació d’una taxa per congestió a través d’un peatge urbà és una bona manera d’internalitzar el sobre cost que genera la congestió, especialment en hores puntes, evitant la inversió necessària per absorbir només el pic de demanda i reduint el cost marginal social. La seva aplicació busca desincentivar l’ús del transport privat i aconseguir que gran part dels conductors utilitzin el transport públic o col·lectiu en els seus desplaçaments diaris. Després d'analitzar les diverses experiències internacionals per poder tenir una visió àmplia de l'evolució i els diferents exemples de que disposem, fent un especial èmfasi en el cas de Londres, aquest estudi ha permès aprendre de l'experiència passada i plantejar una solució futura amb més possibilitat d'èxit per a la nostra ciutat. Per aplicar aquest peatge urbà a Barcelona, s'han analitzat les dades de mobilitat així com les característiques dels vehicles que accedeixen a la ciutat, detectant una forta necessitat d'evitar-ne el seu accés per tal de descongestionar les entrades i millorar la mobilitat a l'entrada de la ciutat. S'analitza l'impacte que tindria sobre la mobilitat, els beneficis econòmics i socials que representaria i les diferents actuacions complementàries que caldria prendre per millorar encara més el seu efecte. El peatge proposat té un element diferent a la majoria dels aplicats en altres experiències realitzades a diverses ciutats, fent que el peatge té una part fixa que preveu fer front a la congestió, i una altra variable en funció del tipus de vehicle amb el que s'accedeix a la ciutat per fer front a la contaminació atmosfèrica que genera, de manera que amb la recaptació es poden prendre accions per millorar la xarxa de transport públic per fer-la més eficient i competitiva, a més de poder realitzar diverses actuacions per tal de millorar la qualitat de l'aire de la ciutat, fortament malmesa per l'alt nombre de vehicles privats en els seus accessos.