La tècnica del doble pas s’ha mostrat clínicament efectiva per avaluar el grau de cataractes com ho demostren diferents estudis publicats en els darrers anys. No obstant, la literatura descriu una alta dependència del coeficient de difusió segons la longitud d’ona de la font utilitzada per la mesura. La mida, l’índex de refracció i la densitat de les partícules difusores són altres paràmetres que també intervenen en el coeficient de difusió d’un medi transparent. En el cas concret de les cataractes, les partícules responsables poden ser molt diverses i en ocasions desconegudes o poc clares. L’edat també és un factor important en l’augment de la difusió intraocular en persones sanes, encara que les partícules responsables són diferents a les que es donen per les diferents tipologies de cataractes. Per tal de conèixer la variabilitat i la naturalesa d’aquesta dependència, s’han fet mesures amb un nou muntatge experimental per obtenir les imatges de doble pas que incorpora la possibilitat de treballar amb dos fonts làser de diferents longituds d’ona (780 i 630nm). L’instrument ha estat validat utilitzant un ull artificial. Posteriorment es va dur a terme un estudi clínic amb pacients seleccionats diagnosticats amb diferents graus de cataractes nuclears i amb un grup control format per pacients de diferents estrats d’edat sense patologies oculars. El tractament estadístic de les dades ha permès tenir un millor coneixement de com influeix la longitud d’ona de la font emprada per mesurar la difusió intraocular. S’ha observat que els valors de difusió (OSI) obtinguts per la longitud d’ona de 780nm són més elevats que els de 630nm tan per al grup control com per als grups amb diferent grau de cataractes, però aquesta relació no segueix un patró definit. D’altra banda quan s’analitzen els resultats individu a individu es pot veure com alguns presenten un comportament completament diferent, inclús en alguns casos la difusió a 630nm és més elevada que a 780nm, obrint la hipòtesi que hi ha algun altre paràmetre que influeix en la difusió intraocular i no ha estat controlat, com podria ser la pigmentació de l’iris o les diferències en les estructures de la retina que hi pugui haver entre els diferents pacients.