dc.contributor |
Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Ciències de la Comunicació |
dc.contributor |
Fondevila i Gascón, Joan Francesc, |
dc.contributor.author |
Barbero González, Victoria |
dc.date.accessioned |
2013-10-31T09:43:54Z |
dc.date.available |
2013-10-31T09:43:54Z |
dc.date.created |
2013-07 |
dc.date.issued |
2013-10-31 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/219513 |
dc.format.extent |
84 p. |
dc.language.iso |
spa |
dc.rights |
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.source |
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) |
dc.subject.other |
Hipertext |
dc.subject.other |
Sistemes multimèdia |
dc.subject.other |
Interactivitat |
dc.subject.other |
Publicitat |
dc.subject.other |
Premsa electrònica |
dc.title |
Hipertextualidad, multimedialidad, interactividad y publicidad en la prensa digital internacional. El caso de ‘Le Monde’, ‘USA Today’, ‘Clarín’ Y ‘The Telegraph' |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.embargo.terms |
cap |
dc.description.abstract |
Aquest treball té com a objecte l’anàlisi de la implantació de la hipertextualitat, la
multimedialitat, la interactivitat i la publicitat com a elements vertebradors de la premsa
digital internacional. Primerament, es descriuen de forma teòrica els meritats elements.
A continuació, es presenten els resultats de l’estudi empíric desenvolupat, analitzant els
anteriors factors, sobre quatre capçaleres digitals internacionals. Finalment, concloem
que la implantació de les variables estudiades es troba en fase d'expansió, tot i que
encara lluny del nivell òptim d'explotació; també que els diaris europeus són més
proclius a fomentar l'ús de la hipertextualitat, mentre els americans prefereixen la
multimedialitat; que els principals problemes a superar seran les formes tradicionals de
pensar i treballar així com la falta d'inversió generalitzada i, per acabar, que el futur
passarà per continuar en la línia de treball sense oblidar-se d'evolucionar. |