Tot i haver passat infinitat de vegades per davant de l’Alqueria Cloèlia, mai m’havia parat a observar i apreciar les característiques singulars d’aquest edifici. Va ser anys més tard, ja iniciats els meus estudis d’arquitectura tècnica, que em vaig apuntar a una de les rutes guiades que s’organitzen des del Museu Tomàs Balbey de Cardedeu per mostrar l’arquitectura i estil de vida de l’anomenat “Modernisme d’Estiueig”. Fou llavors quan redescobrí l’edifici de l’Alqueria Cloèlia, del qual em va cridar molt l’atenció el blau de les peces ceràmiques que es van repetint per la façana. Anys més tard, alhora de plantejar quin havia de ser el meu projecte final de grau sabia que, a banda d’una vesant tècnica, volia tractar també temes relacionats amb l’art i la història. Per aquest motiu em vaig decidir per l’estudi d’un edifici singular del municipi. D’altra banda, parlant amb l’Arquitecte municipal de Cardedeu, em va comentar que una de les problemàtiques que tenien aquests tipus d’edificis era la manca de manteniment deguda a una normativa urbanística i de patrimoni, potser excessivament restrictiva, la qual complicava molt qualsevol obra de rehabilitació, reforma o manteniment, i els limitava els seus usos a quasi exclusivament el de residencial. Així dons, vist que ja tenia tres bones raons per fer l’estudi l’Alqueria Cloèlia: la raó històrica i arquitectònica, la raó tècnica, i la raó d’intentar trobar un ús diferent a l’edifici per tal que la propietat tingués la possibilitat de treure un rendiment econòmic que revertís en la conservació i manteniment de l’edifici. Va ser a través de la directora del museu que em vaig posar en contacte amb la propietària de la casa, la Sra. Ma Teresa, qui em va rebre molt amablement per escoltar la meva proposta. Desprès d’un parell de preguntes raonable sobre el treball, em va guiar per mostrar-me la casa, per la qual cosa vaig entendre que acceptava el meu oferiment. Va ser a partir d’aquell moment que vaig començar a treballar en l’estudi que segueix a continuació.