dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física Aplicada |
dc.contributor |
Rodríguez Cantalapiedra, Inma |
dc.contributor.author |
Redó Gómez, Gerard |
dc.contributor.author |
Pedreny Fargas, Oriol |
dc.coverage.spatial |
east=2.193124294281006; north=41.434808194414224; name=Josep Soldevila - Sant Adrià, 08030 Barcelona, Barcelona, Espanya |
dc.date |
2013-02-19 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/19374 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Impacte ambiental |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Energia solar tèrmica |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Eficiència energètica::Eficiència domèstica |
dc.subject |
Public housing |
dc.subject |
Solar thermal energy |
dc.subject |
Habitatge públic -- Catalunya -- Barcelona |
dc.subject |
Energia tèrmica solar |
dc.title |
Diagnosi energètica i propostes de millora d’un edifici de protecció oficial a Barcelona, dins del projecte europeu RELS |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
En la Unió Europea el 40% del consum d’energia final correspon als edificis. Amb l’objectiu de disminuir aquest
alt percentatge és imprescindible incidir no només en els edificis de nova construcció sinó que també en el parc
d’edificis existents.
El treball consisteix en la diagnosi energètica d’un edifici plurifamiliar de protecció oficial en regim de lloguer
construït l’any 2007 al barri de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona. L’estudi s’ha realitzat dins del Projecte de
Cooperació Transfronterera RELS (Rénovation Energétique des LogementS), juntament amb la participació i
coordinació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’objectiu del projecte és la millora de l’eficiència tèrmica i
energètica dels edificis d’ús residencial i socials situats a l’entorn del mar mediterrani.
La nostra feina dins del projecte ha estat recollir dades sobre l’edifici, el seu comportament i els seus llogaters.
Per tant, la part on s’hi ha destinat més temps ha sigut al treball de camp, que s’ha dividit en període d’hivern i
estiu. Recopilació de factures o lectures de comptadors en són alguns exemples. També s’han utilitzat aparells
per mesurar el consum elèctric dels habitatges, la seva temperatura i humitat o per a realitzar fotografies
tèrmiques de l’edifici.
L’ús i gestió de l’edifici per part dels usuaris és un factor no menys important que cal tenir present alhora de
realitzar una avaluació energètica. Aprofitant que l’edifici estava ocupat, s’han realitzaran enquestes als veïns per
conèixer els usos i el grau de confort assolit.
Per fer la diagnosi energètica ens hem ajudat del llibre de l’edifici, plànols i totes les dades extretes del treball de
camp. A partir de tota la informació recollida, s’han extret les dades necessàries per detectar quins habitatges es
troben en situació de pobresa energètica. Un cop detectats, s’ha realitzat un estudi teòric dels consums en
equipaments i electrodomèstics de 18 habitatges de l’edifici. Aquets consums teòrics s’han comparat amb dades
reals de consums, realitzant monitoritzacions en els habitatges singulars. Això ens ha permès detectar quines són
les mancances i deficiències energètiques de l’edifici per tal de millorar la situació de confort dels habitants i
aconseguir un estalvi energètic.
Tanmateix, i per poder tenir informació complementaria, s’ha fet la simulació energètica de l’edifici amb
programes informàtics especialitzats (LIDER, CALENER, CE3 i CE3X). S’han analitzat els resultats donats, s’ha fet
una comparació entre els programes CE3 i CE3X i finalment s’han analitzat i comparat els resultats de certificació
donats per cada un dels programes.
Al final de cada apartat es fan unes recomanacions per a poder millorar l’eficiència energètica de l’edifici. |