Abstract:
|
L’estudi que s’ha desenvolupat ha pres com a model una comunitat de 30 vivendes unifamiliar
aparellades, les quals formen part d’una illa de cases que comparteix diverses zones, de la que se n’ha
fet un previ aixecament, tant de les diferents planes que la conformen, com de les instal·lacions actuals
existents per tal d’establir una base inicial de treball.
Els objectius que s’han marcat per al desenvolupament de l’estudi han estat en primer lloc, conèixer
l’estat de les instal·lacions de la comunitat, i al mateix temps les necessitats energètiques actuals tant
comunitàries com privades, a fi de buscar alternatives viables per a la reducció de la despesa i el
consum dels recursos naturals que actualment s’hi donen.
Per a tal fita, en la primera part del projecte, s’han obtingut les dades dels consums a partir de la
facturació de l’exercici corresponent a l’any 2012 d’una part dels veïns de la comunitat, amb les quals
s’han establert uns valors de consums mitjos amb les que s’ha treballat al llarg del l’estudi, per tal de
dimensionar les diferents instal·lacions i aparells que permetran complir els objectius de reducció de
despesa tant de recursos naturals com d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En la segona part de l’estudi, s’ha estudiat el reaprofitament d’aigües grises i pluvials de la comunitat.
En aquest apartat hem desenvolupat una proposta on s’ha aconseguit estalviar a la comunitat de l’ordre
de 500 a 600m3 d’aigua per al consum humà, que actualment es destinen al manteniment de zones
comunes, ja que era la despesa més rellevant que s’ha observat en la presa de dades.
En la tercera part de l’estudi, s’ha estudiat la possibilitat de fer un canvi en les instal·lacions, tant per a
la producció d’aigua calenta sanitària com per a calefacció, amb la finalitat de reduir-ne l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle i la despesa generada pel consum de combustible. Els valors que s’han
utilitzat per als càlculs de cost amortització s’han basat en hipòtesis de consum.
Per tal de reduir una part important de la despesa, s’ha previst la centralització de la producció d’aigua
calenta mitjançant un sistema innovador que permet una fàcil distribució i gestió de les despeses
generades pels diferents habitatges de la casa comercial Leako.
En la primera proposta plantejada, s’ha previst centralització del sistema de producció mitjançant un la
producció d’aigua amb aparells de combustió convencionals i el suport de panells solars.
La segona s’ha substituït la part de producció solar per un aparell de microgeneració, el qual ens
ajudes a eixugar una part de la despesa de la inversió mitjançant la venda de l’energia elèctrica
produïda, a més a més de l’estalvi que suposa el fet de centralitzar les instal·lacions.
En últim lloc, s’ha optat per un sistema microgeneració individual, amb la finalitat d’observar si aquest
seria més rentable que els sistemes anteriors, ja que no caldria amortitzar la inversió que suposa el fet
de generar nous espais dins la comunitat, a més d’instal·lar nous sistemes per a la distribució del fluid
caloportador. Tot i així no ha resultat esser una alternativa viable.
Finalment, en el balanç econòmic i mediambiental, s’ha conclòs que el sistema més viable per a la
reducció de la despesa, i en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ha estat centralitzar les
instal·lacions i utilitzar un aparell de microgeneració CHP i calderes estanques de condensació, ja que
és el que ha ofert millors resultats, tot i no eixugar la inversió inicial mitjançant l’estalvi i la venda de
l’energia. |