Aquest treball final de grau té com a objectiu presentar la problemàtica de les urbanitzacions difoses construïdes en sòl no urbanitzable i servir de base per conèixer quina és la legislació i la realitat física en el nostre territori. A l’inici del present projecte, s’explica les primeres legislacions urbanístiques que van sorgir al nostre país amb l’objectiu d’aplicar les noves teories higienistes i expansionistes que apareixen al final del segle XIX i a l’inici del XX. Aquesta primera experiència es van desenvolupar a les grans ciutats d’Espanya, com poden ser Madrid, Bilbao o Barcelona, etc. Tot hi això el gran salt es fa als anys 50 amb la promulgació de la primera Llei del sòl d’àmbit nacional que vol ordenar i regularitzar l’activitat urbana a tot el territori espanyol. Les Lleis del sòl que es redacten als anys 50 i 70 són de gran ambició, però la situació política del país fa que no s’arribin a aplicar com la pròpia Llei preveu, fent que aquestes fracassin. Fins l’arribada de la democràcia, on el text Constitucional del 78 estableix la divisió entre les competències que té el Govern Central en matèria de valoracions del sòl i els Governs Autonòmics en matèria d’urbanisme. Vist el marc normatiu del que parteix la legislació actual, s’ha volgut fer un anàlisis més acurat de la Llei del Sòl estatal i de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, per tal de veure quines són les eines amb les que actua l’Administració en referència al sòl no urbanitzable, les sancions i els mitjans de que es disposa per ordenar el territori. Per altre banda, s’han buscat exemples pràctics d’urbanitzacions implantades en sòl no urbanitzable en territori català per tal de veure com les Administracions locals, la Diputació Provincial i la Generalitat de Catalunya aplica la legalitat vigent, gestiona la problemàtica presentada. La mostra s’ha fet a la comarca del Maresme i de la Selva, on durant els anys 60 i 70 s’hi va produí una forta activitat urbanística al marge, en molts casos, de la legalitat o a l’espera que pel simple fet d’iniciar aquest procés urbanitzador l’Administració actuaria a favor, fet que no es va donar. Per tal de completar l’estudi, finalment, s’ha realitzat un annex on es fa recull dels articles més destacats referits al procés de protecció de la legalitat amb l’objectiu d’ajudar al lector del present treball a comprendre quin camí ha de seguir una “edificació tipus” que es troba en sòl no urbanitzable per tal de legalitzar-la, o si s’escau, la restauració a l’estat anterior amb l’enderroc de la mateixa.