Abstract:
|
Un
dels
aspectes
importants
en
el
sector
de
l’edificació
és
el
consum
energètic.
Aquest
sector
és
responsable
del
40%
del
consum
d’energia
en
la
Unió
Europea.
És
per
això
que
tots
els
edificis
han
de
ser
dissenyats,
construïts
i
rehabilitats
per
estalviar
energia
i
reduir
les
emissions
de
CO2
associades.
La
realització
d’aquesta
tasca
implica
assegurar-‐se
que
qualsevol
element
que
pertanyi
a
l’envoltant,
compleixi
amb
els
requisits
de
normatives
com
el
Codi
Tècnic
de
l’Edificació
(CTE).
En
qualsevol
tipus
d’edifici,
l’existència
de
pèrdues
tèrmiques
suposa
un
malbaratament
d’energia
i
com
a
conseqüència
un
augment
del
consum
en
sistemes
tèrmics
per
compensar
aquestes
pèrdues
i
així
poder
arribar
a
les
necessitats
de
confort
dels
usuaris.
El
concepte
de
sostenibilitat
està
present
quan
dissenyem
des
de
zero
un
projecte
o
en
les
rehabilitacions
d’edificis
ja
existents.
Les
rehabilitacions
permeten
adaptar
antigues
construccions
a
noves
normatives
amb
criteris
més
respectuosos
que
quan
van
ser
edificats.
Aquest
fet
provoca
un
estalvi
tant
energètic
com
econòmic
al
no
haver
de
realitzar
noves
construccions.
El
principi
és
senzill,
allargar
la
vida
útil
dels
edificis
i
donar-‐li
un
nou
ús
un
cop
la
seva
funcionalitat
ha
estat
esgotada.
L’objectiu
d’aquest
treball
recau
en
demostrar
que
amb
una
metodologia
adequada
i
uns
càlculs
simples
es
pot
rehabilitar
amb
criteris
energètics
i
sostenibles,
sense
ser
necessariament
costós.
Per
poder
defensar
aquesta
iniciativa
hem
analitzat
una
de
les
naus
de
l’antic
complex
industrial
de
les
Fàbriques
Godó
i
Trias,
situat
al
municipi
de
l’Hospitalet
de
Llobregat
i
construïdes
a
principis
de
segle
XX.
Hem
realitzat
una
comparació
entre
dues
tipologies
de
rehabilitació
amb
diferents
punts
de
vista,
un
de
convencional
o
tradicional
i
un
altre
d’energètic.
L’estudi
ens
ha
permès
conèixer
antics
sistemes
constructius
i
noves
eines
per
a
la
recerca
de
materials
que
milloren
el
comportament
del
nostre
edifici
d’estudi.
Per
a
portar
a
terme
aquest
estudi
ens
hem
ajudat
de
la
normativa
vigent,
el
CTE,
i
d’eines
informàtiques
com
el
LIDER,
que
és
el
programa
associat
al
compliment
d’aquesta,
a
més
d’ajudar-‐
nos
a
conèixer
el
comportament
energètic
de
les
dues
tipologies
de
rehabilitacions.
Es
plantegen
diverses
intervencions
sobre
l’edifici
existent,
com
són,
l’adequació
de
la
façana,
incorporant
aïllament
tèrmic,
la
substitució
de
les
cobertes,
permutant
la
disposició
de
materials,
el
canvi
de
fusteries
exteriors
per
unes
de
major
aïllament
tèrmic
i
estanquitat,
i
la
substitució
de
paviments
per
tenir
un
millor
aïllament
del
terreny.
Un
cop
hem
obtingut
resultats
tant
dels
programes
informàtics
com
dels
nostres
càlculs
sobre
el
comportament
tèrmic
de
les
dues
intervencions,
hem
pogut
comprovar
que
tenir
un
criteri
a
l’hora
d’escollir
materials,
optimitza
el
consum
energètic
per
calefacció
a
més
d’una
reducció
considerable
d’emissions
de
CO2
a
l’atmosfera.
També
hem
considerat
important
obtenir
valors
de
Rehabilitació
Energètica
de
la
Fàbrica
Godó
i
Trias
2
costos
energètics,
emissions
i
residus
que
generen
els
materials
escollits
durant
el
procés
de
fabricació.
Cada
vegada
són
més
les
empreses
i
entitats
governamentals
les
que
volen
tenir
eines
de
simulacions
energètiques
per
a
reduir
consums
en
els
seus
edificis.
Així
s’ha
demostrat
amb
passats
acords
internacionals
com
el
Protocol
de
Kioto
i
les
noves
Directives
Europees
com
la
2010/31/UE
relatives
a
l’eficiència
energètica
dels
edificis,
amb
objectius
com
tenir
un
consum
d’energia
gairebé
nul.
La
nostre
intenció
és
demostrar
que
aquesta
iniciativa
és
possible
amb
uns
estudis
adequats,
que
la
inversió
inicial
es
pot
arribar
a
amortitzar
en
pocs
anys
i
que
davant
d’un
canvi
climàtic,
les
reduccions
de
CO2
són
importants.
Nosaltres
com
a
tècnics,
tenim
la
possibilitat
i
les
eines
per
canviar
la
mentalitat
i
realitzar
construccions
més
sostenibles
i
respectuoses
amb
el
medi
ambient. |