El treball de recerca dut a terme consisteix en l'anàlisi dels diferents mètodes de dosificació de formigons, i en l’anàlisi de la influència sobre la resistència a compressió de la mida i la forma de les provetes en les en què s’assagin. Es pretén analitzar la resposta davant l’efecte paret del mètodes de Füller, Bolomey, Faury i ACI en la fabricació d’un formigó convencional amb una relació a/c = 0,55 i un contingut de ciment de 300 Kg/m3. A partir dels resultats de resistència a compressió obtinguts en aquesta primera fase, s’analitzaran les relacions entre les resistències obtingudes a partir de provetes de formes i mides diferents. En aquest sentit s’inicia una segona fase experimental on es fabricaran formigons a partir del mètode de dosificació de Bolomey, per a analitzar la influència de l’esveltesa, del patró de trencament i del confinament de determinades zones de la proveta en el moment de l’assaig a compressió, sobre la resistència a compressió de provetes cilíndriques de 10 i 15 cm de Ø (amb h/Ø=2) i de provetes cúbiques de 10 i 15 cm de costat. El fet de conèixer amb certesa els paràmetres que relacionen les diferents resistències que s’obtenen a partir de diferents tipus de provetes és interessant ja que d’aquesta manera es podrien utilitzar les provetes de dimensions més reduïdes en els assajos, amb el conseqüent estalvi derivat de la gran disminució del volum de les mostres.