En estudis previs, gràcies a l’ús de la teledetecció, s’ha constatat que existeix una relació significativa entre els índex hiperespectrals de contingut de clorofil·la amb el contingut de ferro al pecíol. L’objectiu de l’estudi és esbrinar d’on pot venir aquesta relació i determinar quines poden ser les causes de l’aparició de clorosi fèrrica; basantnos en la possibilitat que hi hagi un baix contingut de ferro al sòl o també, que el contingut de calç activa sigui elevat i això comporti que l’excés de carbonat calci al sòl, insolubilitzi el ferro en els teixits de la planta i, per tant, bloquegi la producció de clorofil·la. En el present estudi s’ha treballat amb ceps de Vitis Vinifera cv Chardonnay, situades en parcel·les de les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia (Barcelona), que pertanyen a la Denominació d’Origen Penedès. S’han realitzat mostrejos de sòls de tres ceps de cada parcel·la, i posteriorment s’han fet anàlisis de carbonats totals (calcimetria de Bernard), calç activa (mètode Droineau) i ferro extractable. Una eina utilitzada per determinar l’aparició de la clorosi ha estat l’índex de poder clorosant (I.P.C) que s’obté relacionant la calç activa i el ferro extractable. Els resultats mostren que existeix certa relació entre el contingut de ferro al pecíol i el contingut de ferro al sòl, i conseqüentment, es pot detectar la clorosi fèrrica induïda per baixos continguts en ferro al sòl a partir dels índexs hiperespectrals de contingut de clorofil·la, fins i tot quan els continguts en ferro al pecíol no són limitants per a la vinya.