El treball estudia la situació de l’agricultura i la ramaderia a l’Alta Ribagorça, diagnostica el seu estat i planteja alternatives per tal de millorar-ne la situació. La comarca té importants restriccions per a l’agricultura, degut a les seves característiques plenament pirinenques, propícies tanmateix per al desenvolupament de pastures, que permeten la ramaderia en extensiu. Malgrat la seva tradicional dedicació al bestiar oví, actualment el bestiar boví és predominant, a causa de la seva major rendibilitat i de l’orientació productiva de la majoria d’explotacions. Les transformacions modernes del món agrari han fet que la muntanya no pugui competir en producció amb terres més baixes. Això fa que actualment la ramaderia del Pirineu sigui, en la majoria dels casos, fortament depenent de les successives ajudes agràries. A més presenta una greu problemàtica d’envelliment de la població i manca de relleu generacional. Per intentar corregir aquestes problemàtiques es plantegen diverses alternatives que podrien millorar la rendibilitat de les explotacions i reduir-ne la dependència de les ajudes agràries.