La tendència dels últims anys en el sector vitivinícola Espanyol ha estat una reconversió i estructuració per tal d’incrementar la seva producció en termes de quantitat i qualitat. Fins ara, en la majoria d’explotacions vitivinícoles, s’ha exercit un maneig espacialment uniforme i que no ha considerat la heterogeneïtat dels factors que influeixen en la producció, però, s’ha pogut demostrar que aquelles vinyes considerades originalment homogènies son extremadament variables en el seu rendiment i en la qualitat del raïm que produeixen. En l’àmbit de la viticultura de precisió, una tècnica que permet obtenir informació d’aquesta variabilitat és la Teledetecció. Un bon exemple d’això, és la verema selectiva. L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar índex remots basats en la reflectància espectral i termometria d’infraroig. Amb la utilització d’aquests espectres d'alta resolució, obtenim informació sobre les propietats biofísiques de la vegetació que ens permet valorar el seu estat fisiològic i la seva estructura, i, a l’hora, avaluar la influència d’aquestes característiques en el rendiment i qualitat del raïm. En última instància es pretén valorar la idoneïtat dels índexs remots, a fi de poder seleccionar la collita en funció de la qualitat per parcel·les i/o ceps per tal d’aconseguir el màxim potencial enològic durant la vinificació. L’estudi s’ha fet sobre Vitis vinifera cv. Chardonnay en parcel·les de l’Anoia i l’Alt Penedès (Barcelona). Durant l’estadi de verol es varen fer la presa de les reflectàncies espectrals, termometria d’infraroig, i dels paràmetres fisiològics i d’estructura de la planta. La determinació dels paràmetres de rendiment i qualitat es van fer més endavant durant la verema. En les condicions d’aquest estudi, l’índex de vegetació de Simple Ratio (SR), àmpliament utilitzat per estimar el vigor en vinya, ha resultat un bon indicador de l’estructura del cep, ja que s’ha vist estretament relacionat amb la Superfície Foliar Exposada (SFE) (R2=0,4343). Conseqüentment s’esperava que SR mostrés alguna relació amb el rendiment, però no ha estat així. L’índex NDVI, també utilitzat per determinar el vigor de la vegetació, no ha mostrat cap relació significativa amb paràmetres d’estructura i per tant tampoc ho ha fet amb el rendiment. No s’ha pogut demostrar que el desenvolupament vegetatiu estigui condicionat per la disponibilitat hídrica; ni els paràmetres d’estructura fIPAR i SFE, ni els índex de vegetació NDVI I SR han resultat correlacionats significativament amb Yalba. L’índex d’aigua (WI) no ha resultat un bon indicador de l’estat hídric del cultiu; no s’ha vist correlacionat amb la diferéncia de temperatura entre l’aire i la fulla al migdia determinada a partir de termometria d’infraroig. Respecte a la qualitat, WI, NDVI, SR i SFE han resultat ser bons indicadors de l’acidesa total en tartàric (ATT), (R2=0,3537), (R2=0,5051), (R2=0,5686) i (R2=0,4387) respectivament, mentre que el pH ha mostrat una estreta relació amb WI (R2=0,543, p=0,01) i NPQI (R2=0,4253). L’fIPAR s’ha vist estretament relacionat amb el GAP (R2=0,6893, p<0,05). Són necessaris més estudis que permetin confirmar o descartar els resultats d’aquest treball, ja que molts no són consistents amb els de treballs anteriors. Cal tenir en compte que les condicions en que s’ha desenvolupat l’ estudi difereixen de les d’altres anys degut a una pedregada que va afectar de manera molt heterogènia a les parcel·les.