Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Background. A large number of international adoptees are growing up among us nowadays and their well-being has become an issue of major concern. Objectives: To study the psychological adjustment of international adoptees and their experience of being adopted. The specific aims are: 1) to assess psychosocial adjustment in middle childhood in internationally adopted children in Spain; 2) to examine the perceptions of adoption and related issues in adopted children and their mothers and fathers; 3) to examine stress and coping in international adoptees and its relationship to psychological adjustment. Material and Methods: A total of 103 internationally adopted children, aged 8 to 12, and their adoptive mothers and fathers completed the following measures: Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Strenghts and Difficulties Questionnaire (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Scale about adoption (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). Descriptive, correlation and exploratory analyses were conducted. Results. The results showed that children were generally well-adjusted, although about 25% of the internationally adopted children showed adaptive difficulties in basic areas. High levels of convergence between the children’s and parents’ viewpoints on the experiences of adoption and related issues were found. Nevertheless, the adopted children scored higher on cultural identity and lower on perceived discrimination than their parents. Adopted children generally reported problems of interpersonal nature which refer to relationships and health, illness, or accidents. They used mainly control-oriented coping strategies. Adoption specific stressors were seldomly mentioned. Conclusions. Adopted children and their families should be supported to adequately address both adoption-specific and common childhood issues that may arise.