El darrer quart del segle XIX i principis del XX, viu l’eclosió de tota una colla d’idees basades en teories presentades com a científiques encara que no ho són. És el que s’anomena, de forma genèrica, pseudociència: espiritisme i contactes amb el més enllà; dubtoses teràpies i productes per a guarir qualsevol malaltia, etc. Una mina que els pioners del cinema adaptaran en les seves obres. Reflex de les fòbies, filies, inquietuds i anhels de la societat, el cinema dels orígens va ajudar a mantenir (i promocionar) un entorn propici per a la pseudociència. I és que els esmunyedissos fenòmens paranormals eren (i ho segueixen sent) un bon filó per a atreure al públic.