Aquest projecte es basa en cinc ponts a l'est de Londres i un equipament urbà al Canary Wharf. En aquesta ciutat, igual que en moltes ciutats europees, el riu ha estat vist com una barrera natural al creixement urbà. L’apropament tecnològic a l’energia hidràulica o al flux de mercaderies ha propiciat una relació particular entre la ciutat i el riu. Poc a poc s’han anat abandonant espais industrials, que, amb el creixement de les ciutats durant el segle XIX, van donar lloc a trames urbanes que donen l’esquena al riu amb un creixement sovint asimètric. Les operacions individuals que han alterat més recentment les relacions entre Londres i el riu són molt diferents a aquelles actuacions territorials unitàries de caràcter ‘longitudinal’: construccions de ponts, apropament de l’edificació al curs del riu amb la disposició d’edificis més o menys singulars, tractament arquitectònic dels passeigs de ribera, obertura dels espais públics cap al riu, etc... En el cas de l’est de Londres resulten essencials diverses consideracions derivades de la nova escala de la ciutat: planejaments amb un ampli sentit territorial i temporal; la descentralització de l'equipament urbà i metropolità; la redefinició de mètodes que s'adaptin a les extensions perifèriques on predomina l'edificació oberta i discontinua; l'optimització dels recursos econòmics públics en favor de l'evolució privada del sòl; o la coordinació institucional. Els docklands són el resultat d’aquest procés. Són uns terrenys molt extensos que requereixen un regeneració precisa però laxa, que permeti adaptar els teixits creats al llarg del temps amb les propostes actuals. Un re-lectura de la morfologia del riu del Tàmesi presenta una forma particular d’entendre l’actuació de regeneració que va més enllà de la reestructuració i substitució de l’actual ‘riverfront’. Donat que la densitat de Londres és en general molt baixa, més encara com més ens allunyem del centre, i que el riu presenta un seguit de meandres, les actuacions al llarg dels marges del riu resulten extenses, costoses i poc eficaces. La proposta concentra la inversió transversalment, amb la construcció de 5 ponts que actuen com a catalitzadors, situats en 5 espais d’oportunitat, on es planteja l’emplaçament d’equipaments al llarg d’un recorregut d’uns 10km, ciclables i per a vianants. El desenvolupament del projecte es centra en el cas particular del Canary Wharf -que pel seu interès i pel seu estat de regeneració actual, compta amb uns 20 anys de vida com a nou centre financer de la ciutat-, del que esposa en dubte la seva idoneïtat general. La resposta concreta a la parcel•la del Riverside South ofereix una continuïtat a l'entramat de la Isle of Dogs que, anteriorment, els molls trencaven físicament i, en l'actualitat, el Canary Wharf socialment. L'edifici reafrima el valor de les arts a l'Est de Londres i otorga als programes artístics esdevinguts allà des de fa 30 anys una seu i un punt de referència. Consta d'un centre d'arts multifuncional i un centre de documentació artística que aglutina totes les produccions i gestiona l'Arts Action Programme de Londres.