El disseny d’una coberta pel Camp Nou es presenta com a projecte d’especialitat amb l’objectiu de definir estructuralment una coberta de grans dimensions per a l’estadi esmentat. La innovació presentada en aquest treball recau principalment en les dificultats i solucions plantejades al definir una coberta de gran llum, s’ha de recordar que l’estadi esmentat ocupa en planta una superfície aproximada de 45.500 m2. El treball està estructurat en dues parts: la primera, una anàlisi de l’estat de l’art i estudi d’alternatives aptes per al propòsit; la segona, el disseny de la coberta que és en si mateix l’objectiu principal. Els sistemes estructurals estudiats en primera instància són: estructures de bigues i pilars, de pilars en els extrems de gol, en voladís, amb làmines de formigó, radials, en tensió, aero-resistents, de pòrtics espaiats i cobertes retràctils. En aquesta primera anàlisi també s’han estudiat altres estadis amb característiques similars per observar les solucions adoptades en els mateixos. Resultant d’aquest estudi previ les estructures radials amb un anell de tensió intern i un anell de compressió extern les estructures òptimes per a l’objecte d’estudi. Les estructures radials tenen clars avantatges respecte la resta de tipologies plantejades ja que permeten salvar grans distàncies amb una despesa de material reduïda, són estructures lleugeres en comparació amb les altres i es poden adaptar de forma fàcil a l’estructura el·líptico-rectangular de l’estadi Camp Nou. Tanmateix, existeixen dues possibles vessants de disseny: estructures radials amb un important cantell exterior i un menor anell intern i viceversa. En el present treball s’ha realitzat un estudi en doble vessant, projectant i calculant dues possibles cobertes per a l’estadi Camp Nou responent a cadascun dels dos sistemes. L’objectiu final del mateix és elaborar una valoració econòmica i constructiva que faciliti la determinació de la solució òptima, sent aquesta la solució final adoptada. El disseny final de la coberta per a l’estadi Camp Nou respon a una estructura radial amb un triple anell de compressió extern elaborat a partir d’una gran gelosia metàl·lica de 15 m de cantell formada a partir d’elements tubulars i un anell intern format per 8 tendons de 91 cordons cadascun pretensats amb una força de tesat de 70.000 kN. La superfície de cobertura utilitzada és una membrana de fibra de vidre recoberta de PTFE, sent aquesta membrana un material de grans capacitats resistents, molt lleuger i amb altes prestacions pel que fa a transparència i resistència a les inclemències climàtiques. Una vegada definida la configuració final de la coberta i verificades les capacitats resistents de tots els elements que la conformen, es realitza un estudi del comportament global de la mateixa. Finalment, es presenten les conclusions així com una sèrie de verificacions i estudis addicionals que s’haurien de dur a terme en el cas que el present estudi tingués un caràcter real d’aplicació.