Les inundacions són el risc natural pel qual hi ha una major sensibilització a la nostra societat, ja que tenen un gran impacte en vides humanes i pèrdues econòmiques a tot Europa. El risc d’inundació en la zona mediterrània, i en concret a Catalunya, es veu agreujat degut a què el relleu es caracteritza per la presència de serralades situades a pocs quilòmetres de la costa. Aquestes serralades exerceixen de barrera als corrents d’aire humit del mar provocant la seva convecció i afavorint la generació i intensificació dels aiguats. Amb l’objectiu de protegir-nos d’aquests fenòmens naturals i amb la intenció de controlar-los s’han construït importants infraestructures hidràuliques. De totes maneres, els temps actuals exigeixen una reducció de les mesures estructurals per elements més integradors. En aquest sentit, els sistemes de prevenció i alerta són un element essencial de protecció contra les inundacions. Aquests sistemes es basen en la utilització de dades hidrometeorològiques (mesures de pluja i cabals) que alimenten models hidrològics de pluja-escolament que són capaços de fer una previsió de les crescudes a curt termini i que ajuden a prendre decisions. Els models de pluja-escolament necessiten disposar d’una variabilitat espacial de la pluja i és en aquest sentit on el radar meteorològic es presenta com una eina única per quantificar la precipitació i establir la seva estructura tridimensional amb una excel·lent cobertura del territori i amb una alta resolució espacial i temporal, en comparació les dades puntuals d’una xarxa de pluviògrafs. Així doncs, aquesta tesina s’emmarca dins dels Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica i en el procés de millora dels mètodes actuals de previsió a molt curt termini de l’evolució de pluja en base a radar. Aquesta previsió de pluja és necessària per alimentar els models hidrològics de pluja-escolament i poder generar una previsió de risc d’inundacions. Tenint en compte aquestes dificultats, es presenten una sèrie de millores per a l’algorisme de previsió de pluja en base a radar que funciona actualment al CRAHI (Centre de Recerca Aplicada a la Hidrometeorologia) i se n’estudia el seu funcionament per alguns episodis en termes dels diferents indicadors de predictibilitat. Aquestes modificacions en l’algorisme mostren, en general, millors previsions de la pluja tant si s’estudia la pluja a escala local, amb els radars que abasten Catalunya, com amb dominis majors, amb el mosaic de radars de l’AEMET (Agencia Estatal de Metereología). Per altra banda, s’ha estudiat com influeix el fet de determinar el camp de velocitats en diferents dominis i amb diferents aparells. En aquest sentit s’han utilitzat dades dels radars del Servei Meteorològic de Catalunya, del mosaic de radars de l’AEMET i de satèl·lit geostacionari, per a realitzar la previsió. En general, aquest mètode genera bons resultats a partir de la primera hora de previsió pel mosaic de l’AEMET, obtenint millors previsions a llarg termini amb un domini més gran que el català. En canvi, els resultats obtinguts amb les dades de satèl·lit geostacionari no han donat els resultats desitjats.