La conca mediterrània serà probablement una de les zones més afectades pel Calvi climàtic (amb més sequeres, tempestes més severes i majors temperatures), i sembla ser que el seu clima marítim no serà una excepció. Al mediterrani català, és possible que les direccions d’ona pateixin una rotació en el sentit de les agulles del rellotge, de forma que cada cop menys onades provindran del Nord i Nord-est, mentre que els onatges de Sud-est i Sud es faran més freqüents. Aquest treball es centra en esbrinar com aquests possibles canvis podrien afectar a l’operativitat del port de Tarragona. L’entitat Puertos del Estado proporciona un seguit de recomanacions per a controlar les condicions d’operativitat dels ports. A partir d’aquestes, es fixa que el criteri per a l’aturada de les operacions és que les onades superin o igualin el llindar d’altura d’ona significativa (Hs). Aquest límit depèn del tipus de vaixell atracat en el moll i de la direcció de l’onatge. Per a aconseguir la informació de l’onatge per al període 1958-2001, Casas-Prat et al. (2009) han emprat les dades del projecte HIPOCAS, disponibles en una sèrie de nodes al llarg de la costa. El node més proper al port de Tarragona es troba situat en aigües profundes. Per aconseguir el clima mig en aquest punt, es divideixen les dades d’onatge segons la seva direcció (en 8 sectors) i altura d’ona significativa (en 5 intervals), i a cadascun dels 40 grups d’onades se l’hi associa una probabilitat d’ocurrència. Per al clima actual s’adopten el promitjos de les probabilitats del període 1958-2001, i com a clima futur s’usen les extrapolacions fins a 2050. Direccionalment, s’observa que a Tarragona també es preveu la tendència observada per a la majoria de nodes catalans. Assumint que només els onatges dels sectors E, SE, S i SW arriben al port des d’aigües profundes, s’han propagat 20 onades del node fins a l’interior d’aquest, mitjançant les fórmules de la teoria lineal de l’onatge fins als voltants del port i després amb un model numèric tipus Boussinesq. Les onades provinents del SW són les que provoquen més agitació, seguides, com era d’esperar, per les de S, SE i E. S’han considerat les 23 zones d’atracament comercials interiors del port més rellevants (en molls o pantalans). A partir dels resultats de la propagació, s’ha calculat l’altura d’ona a cada zona d’atracament per a les 20 onades. Comparant-les amb els llindars de Hs escollits, es determina quines ones provoquen l’aturada de les operacions i, sumant-ne les probabilitats d’ocurrència, s’obté el percentatge de temps en que cada zona hauria d’estar no operativa, per a la situació actual i futura. Per a la majoria de zones d’atracament es conclou que l’operativitat probablemente empitjorarà en el futur, excepte en dos casos (els molls més resguardats) on sembla que es mantindrà igual. Els dos molls més propers a la bocana són els que tenen i tindran els pitjors rendiments (fins a un màxim de 10 dies d’aturada a l’any 2050). En la resta, rarament s’arribarà a les 24 hores d’aturada anuals al 2050. Els increments percentuals de la no operativitat previstos són molt grans per als molls menys afectats per l’onatge, però en nombre d’hores signifiquen un augment petit en totes les zones d’atracament. L’anàlisi d’incertesa confirma que els descensos d’operativitat previstos són probables per a la majoria de molls i pantalans, però en el cas del dos molls més pròxims a la bocana no es pot assegurar que empitjorin.