L’any 2002 la Universitat Politècnica de Catalunya amb col·laboració amb professors de la Universitat de Lleida van realitzar un estudi sobre la dinàmica fluvial del riu Tordera. Un dels aspectes principals que es van estudiar va ser l’erosió general transitòria durant crescudes, on els resultats van donar informació sobre la presència de formes de fons en el jaç del tram baix del riu. Es va demostrar que aquestes formes de fons fan augmentar la resistència al flux. Les crescudes estudiades van ser entre l’any 1994 i el 2002. L’objectiu de la Tesina ha estat corroborar que existeixen formes de fons al jaç del riu Tordera i que aquestes fan augmentar els coeficients de rugositat de la llera. S’ha fet una anàlisi de les crescudes més importants des de l’any 2003 fins al 2009 a partir de les dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes s’han seleccionat correctament agafant els episodis considerats d’interès, és a dir, aquells amb un cabal superior a 20 m3/s. Després, aquests episodis s’han depurat corregint i/o afegint-los dades. Per acabar, s’han validat les avingudes contrastant-les amb les seves dades originals a les oficines de l’ACA, així com també comparant-les amb la pluviometria de la zona. Abans de realitzar el càlcul dels coeficients de rugositat de Manningn dels diferents episodis, s’ha fet servir una metodologia per trobar els calats a partir dels nivell d’aigua proporcionats per l’ACA. No obstant, aquest no ha estat precís. El fet de què els nivells a l’estació d’aforament de Can Serra no indiquin els períodes d’estiatge ha fet que no es poguessin trobar els calats amb precisió. S’ha fet una visita a les estacions d’aforament en què s’han actualitzat les dades, en especial a Can Simó, on l’estació és totalment nova. La nova estructura ha fet variar l’equació de desguàs de l’estació respecte a la dels antecedents. S’ha realitzat l’estudi dels coeficients de rugositat de Manning n a partir d’un mètode teòric anomenat de Van Rijn. Aquest ha evidenciat que existeixen formes de fons a la llera del riu Tordera i que aquestes fan augmentar la rugositat. Aquest mètode aporta el calat teòric que hi ha d’haver al riu segons l’avinguda i les característiques del riu. Això ha permès fer una estimació d’on es troben els zeros de referència a partir dels calats teòrics. Amb els nous calats observats a partir de les dades de camp, s’ha pogut realitzar l’estudi de les avingudes. Aquests han permès tornar a confirmar que existeixen formes de fons i que aquestes fan augmentar els coeficients de rugositat de Manning n de la llera. Comparant les n de Van Rijn amb les n obtingudes a partir de dades de camp, s’ha demostrat que Van Rijn és menys sensible a les variacions de n respecte a les dades de camp. Per acabar, s’ha demostrat que les formes de fons que es generen són dunes, i que aquestes tenen una geometria i unes dimensions coherents amb la teoria.