|
Abstract:
|
Aquest Projecte Final de Grau es centra en l’estudi de la lipoatròfia semicircular o
lipósis semicircular, malaltia que va envair sobtadament 4 anys enrere el
panorama de la salut laboral del nostre país, amb l’aparició d’un important
número de casos agregats en el temps i en espais laborals amb certes
característiques comuns. Edificis grans, majestuosos, altament tecnificats,
gegants hermètics de pell de vidre que alberguen cada dia a milers i milers de
treballadors en les ciutats del nostre país. En els darrers anys ens hem interessat
molt per l'aire que respirem fora però el 80% del nostre tempsel passem en
edificis tancats i de vegades aquests edificis ens poden fer emmalaltir.
Es ben sabut que l’impacte de les noves tecnologies ha repercutit en els últims
anys en la qualitat de vida de les persones, especialment en àmbits com la salut i
la feina. Alguns experts opinen que la lipoatròfia es l’única proba palpable de que
en un edifici passen coses i de fet els paràmetres que es controlen per aquesta
malaltia són els mateixos que per al anomenat -síndrome de l’edifici malalt-, una
dolència (no malaltia) que apareix en les persones al entrar en un edifici o al cap
d’un temps de ser-hi i que al sortir-hi o al cap d’un temps d’haver sortit, aquesta
desapareix. Afecta als ocupants de l’edifici i no a l’edifici en sí, i es caracteritza
per causar certs símptomes i molèsties a les persones. Per tant podem avançar
que la lipoatròfia semicircular és una proba palpable de l’existència d’un edifici
amb problemes. En el moment en què s'identifica aquest brot de malaltia a
Espanya, només hi havia un altre comparable: un banc de Brussel·les en què des
de 1995 fins al 2007 s'havien identificat unes 1.300 persones afectades.
La OMS diu que el 30% dels edificis estan malalts i la gent que allí hi treballa es
poden sentir malament i no és fàcil identificar-los, habitualment degut a la
arquitectura “poc biològica i que abusa de materials químics”, desencadenant
molèsties i minvant la salut i la productivitat de les persones. A tall d’exemple idegut a la notable repercussió mediàtica que l’aparició de la lipoatròfia
semicircular en el seu moment van produir, podem citar les oficines de tres dels
edificis "intel·ligents" de Barcelona -Grup Gas Natural, Torre Agbar i la seu de La
Caixa-. Posteriorment i gràcies a la difusió de la notícia, també s’ha identificat
aquesta malaltia en altres oficines de la resta d’Espanya com a la seu del Banc
Sabadell, l’edifici de Telefónica a Madrid, el INSS, la seu del Govern Basc a Sant
Sebastià, l’Ajuntament de Vitòria, etc... per citar-ne només alguns d’ells.
Cal però matisar i diferenciar dels conceptes de lipoatròfia i del síndrome de
l’edifici malalt. Mentres el primer es una malaltia ja reconeguda com a malaltia
laboral la segona no es pot parlar d’una malaltia concreta sinó que parlem de
només símptomes, amb la voluntat de no minimitzar el concepte i que ocasiona
habitualment la disminució de la capacitat d’atenció, i en general afecta al
rendiment en el lloc de treball on s’associen amb l’edificació determinades
patologies que tenen les persones pel sol fet de treballar-hi o relacionar-hi
d’alguna manera i arribant-se a convertir en el tema de conversa en els moderns
passadissos de moltes empreses i a la primera plana de l’opinió pública.
Fàcilment una persona amb lipoatròfia també té els símptomes descrits per al
síndrome de l’edifici malalt.
L’aparició de la lipoatròfia però, ha suposat una bona oportunitat de col·laboració
entre l'autoritat laboral i la sanitària. Les competències sobre els accidents de
treball i les malalties professionals corresponen fonamentalment al Departament
de Treball, però degut a les característiques de la malaltia i al considerar-se com
un brot, ha intervingut també l'Autoritat de Salut Pública.
La premsa generalista ens ha anat informant de l’aparició d’aquesta patologia a
la que s’han encarregat de qualificar com una nova epidèmia mèdic-laboral
creant en les primeres setmanes, certa alarma a la societat. Es evident que
alguns factors fan augmentar la percepció del risc com són la incertesa, el
desconeixement sobre un risc nou i el fet que el risc sigui ambiental i no escollit
voluntàriament per les persones. No obstant aquesta patologia relacionada amb
la nova edificació, generalment destinada a oficines, està descrita des de fa més
de 40 anys, i tal com tractarem al llarg d’aquest treball apuntem que és de baixa
incidència, escassa gravetat i la seva causa o etiologia és multifactorial. |
