L’objectiu d’aquest treball és recollir el màxim possible d’informació (plànols, fofografies, documents escrits, bibliografia,…) per arribar a entendre com es va fer el projecte i quiins sistemes constructius s’utlitzaven a la seva època per la construcció del Palau d’Alfons XIII. El Palau d’Alfons XIII (originàriament Palau d’Art Modern) que estudiem va ser pensat per formar part de la secció espanyola de l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de Barcelona, que mai es va dur a terme. Sí que va servir per acollir-hi exposicions de Finlàndia, Francia i Japó, que no tenien pavelló propi, a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Tant aquest Palau com el Palau Victòria Eugènia (originàriament Palau Industrial) van ser dissenyats per Josep Puig i Cadafalch. El primer es va construir entre 1918 i 1923 i el segon entre 1922 i 1923. Van ser inaugurats totalment acabats el 13 de setembre de 1923 per acollir-hi l’Exposició Internacional del Moble i Decoració d’Interiors. Tot i això, la primera exposició que va tenir lloc al Palau d’Alfons XIII va ser la II Exposició de l'Automòbil durant el maig i juny del 1922, encara que només estigués totalment acabat el seu interior. La seva superície d’exposicions és d’uns 14.000 m2 i amb un soterrani utilitzat com a magatzem d’uns 4.800 m2.