El continu augment de la producció de Residus Sòlids Urbans (RSU) que es generen en els països més desenvolupats fa que la incineració d’aquests sigui una de les millors opcions per a la seva eficaç gestió, no només per la reducció de volum dels RSU involucrats en el procés, sinó també per la possibilitat de recuperació energètica que la seva combustió implica. Com a conseqüència dels processos d’incineració que es donen a la combustió de residus sòlids urbans, s’obtenen principalment dos tipus de residus: les escòries a la sortida dels forns i les cendres volants recollides en el sistema de rentat de gasos. Les primeres, després d’un procés d’estabilització a la intempèrie es cataloguen com residu no perillós i valoritzable, que sota la denominació d’escograves, són reutilitzades com a material secundari en el camp de l’enginyeria civil i la construcció. Les segones es cataloguen com residu perillós pel seu elevat contingut en metalls pesats i, en l’actualitat, després d’un procés d’estabilització són dipositades en abocadors controlats, el que suposa una gran despesa per a la seva gestió final. En l’actual estudi de recerca es proposa, la possibilitat de formular un formigó fent servir com àrid una barreja d’ambdós residus obtinguts en el procés d’incineració dels residus sòlids urbans i àrid natural, tot mirant el compliment de les actuals normatives mediambientals i les possibilitats mecàniques que ofereix el material. Alhora es farà un estudi de la viabilitat econòmica de la instal·lació d’una planta de formigó prefabricat confrontada a la planta d’incineració de residus urbans. Avaluació de les formulacions realitzades segons el contingut en cendres volants i sortida al mercat de la formulació més adient.