L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamósmodern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesqueranterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per lesreformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segonameitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix elsistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectiushumans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació delsector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, unmodel associatiu extern al model confraternal devocional català que aquípresentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què escaracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en elpanorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquestdecalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les basesmaterials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevantal nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en totaquest procés