Per tal de predir les elevacions extremes de l’onatge, la comprensió dels estadístics de l’alçada de l’ona esdevé un factor clau per a l’enginyeria civil, especialment per a raons de seguretat i prevenció. Aquest estudi, focalitzat en aigües profundes, ha analitzat en detall algunes de les més importants teories que actualment existeixen relatives als estadístics de curt termini. S’ha basat en l’anàlisi de 40.000 registres temporals (aprox. 10 milions de ones) de 4 boies situades a la costa catalana (Mar Mediterrani) de XIOM i s’ha complementat amb unes 9.000 ones enregistrades per 2 altímetres làser del projecte WADIC (Mar del Nord). Per a les dades brutes del Mediterrani (representant 40 milions d’ones aproximadament), ha calgut un filtratge a través d’un control de qualitat. Aquest control de qualitat i el posterior anàlisi estasístic i espectral s’han dut a terme amb un codi del MATLAB, desenvolupat per l’autora per a aquest estudi. L’anàlisi ha consistit bàsicament en la comparació dels valors observats i predits pels paràmetres descriptius més importants de l’elevació de la superfície lliure com ara l’alçada significant i l’alçada màxima (també de la cresta i el sinus).