La tipologia més habitual de ponts en arc era, antigament, la d’arcs en mitja punta, és a dir, arcs circulars i simètrics respecte de la clau. Precisament per aquest tipus d’arcs està orientat el mètode de càlcul que es presenta en aquest estudi. L’anomenat mètode de Méry pel càlcul de l’estabilitat de ponts en arc (1840) ens dóna una forma de treball per tal de determinar si un pont pot resistir correctament o no les càrregues que actuen sobre ell. A partir d’ell es traça la corba de pressions de l’arc, element essencial del càlcul, i determinant si aquest corba cau o no dins del perfil del arc, és determina l’estabilitat de l’estructura. En afegit també es comproven altres condicions d’estabilitat, per tal de que no es produeixin lliscaments de les dovelles entre elles o que la roca no pugui resistir les compressions que se li transmeten. Així, en aquesta tesina, s’analitzarà el mètode de càlcul esmentat amb detall, tot comparant-lo amb els resultats que s’obtenen d’aplicar un mètode actual de càlcul de línies catenàries (ja que la corba de pressions és precisament una corba catenària antifunicular).