|
Abstract:
|
El debat públic a Catalunya sobre les infraestructures, s’ha vist centrat els darrers anys en
determinar si les pròpies infraestructures són les adequades d’un país desenvolupat que té
grans reptes de futur de cara el segle XXI. En nombroses ocasions aquest debat s’ha fixat en
el sistema ferroviari de les Rodalies Renfe de Barcelona, sobretot arran del marcat augment
d’incidències registrat a partir de l’any 2005. Aquest debat, fet des de diferents punts de vista: -
polític, social, econòmic, tècnic i informatiu- deixa un panorama força confús de l’estat actual
real de la infraestructura ja que elabora diagnòstics partidistes de les causes del mal
funcionament de la infraestructura. Cada vegada però, són més nombroses les veus que
reclamen abordar directament i objectivament el problema de les infraestructures del nostre
país. Aquest punt constitueix la principal motivació d’aquest projecte que té per objectiu
primordial establir les perspectives econòmiques de futur d’una infraestructura clau en la
mobilitat dels habitants de la principal economia catalana, l’economia regional de Barcelona.
Per tal de donar respostes a aquest objectiu, el projecte es divideix en tres blocs diferenciats:
El primer bloc, l’econòmic, permet descriure la realitat econòmica que envolta la infraestructura,
així com la seva evolució recent. Aquesta realitat s’enfoca des d’un punt de vista global amb les
conseqüents implicacions i reptes que cada vegada més tenen les economies regionals que
envolten les grans metròpolis urbanes enfront d’aquesta imminent globalització. En aquest
sentit es dóna una visió general de l’economia regional de Barcelona situant-la en l’àmbit
Català i Europeu. En el segon bloc, de dotació territorial d’infraestructures ferroviàries, després
de donar una àmplia visió del model de gestió i finançament d’infraestructures ferroviàries a
Espanya es determina l’adequada o no localització d’actius ferroviaris en un territori amb una
realitat econòmica concreta. Es revisa l’evolució temporal de les dotacions d’infraestructures a
nivell espanyol desagregant els resultats a nivell autonòmic i provincial. Determinant aspectes
diversos com la convergència regional o els nivells de dotació d’infraestructures ferroviàries
amb relació al nivell de desenvolupament territorial.
Aquests dos grans apartats troben un nexe comú amb un tercer bloc que relaciona, en general,
els efectes de les infraestructures de transport sobre l’activitat econòmica. Més concretament,
el darrer apartat d’aquest bloc posa l’èmfasi en el sistema de Rodalies Renfe de Barcelona vist
des d’una perspectiva econòmica dotacional, relacionada amb l’economia regional i els usuaris.
A més a més, el projecte disposa a l’annex de diversos punts que amplien i revisen alguns
factors claus a l’hora d’extreure conclusions com són les polítiques Europees, Estatal i
Autonòmica en matèria de transports ferroviaris. Els diferents resultats exposats procedents
tant dels diversos estudis realitzats al propi projecte, com d’entrevistes amb importants
representats polítics, econòmics i acadèmics permeten concloure que l’actual sistema de
Rodalies Renfe de Barcelona no és l’adequat pel nivell de desenvolupament econòmic de
Barcelona i Catalunya. Aquest fet té múltiples implicacions descrites en les conclusions de cara
a afrontar els nous reptes econòmics de futur. |
