El formigó és el material més extensament utilitzat en l’àmbit de la construcció gràcies a les seves excel·lents propietats que el converteixen en el material econòmicament i funcional més viable. Amb l’objectiu d’ampliar encara més el nombre d’aplicacions d’aquest, s’han desenvolupat paral·lelament a la tecnologia del formigó nous processos d’execució. Des d’aquest punt de vista, la projecció del material sobre una superfície a gran velocitat constitueix una tècnica de posada en obra molt interessant, doncs inclou en un mateix procés dues fases, la de col·locació i la de compactació. Les excel·lents propietats del formigó projectat han implicat que el seu ús en aplicacions com el sosteniment de túnels, mines, excavacions i estabilitzacions de talussos, hagi anat augmentant des del seu naixement a Estats Units el 1910. El formigó projectat, com el formigó convencional, és un material relativament fràgil i amb poca capacitat de resistir tensions de tracció sense fissurar-se o trencar-se. Amb l’objectiu de pal·liar aquestes mancances, als inicis de la dècada dels setanta neix la idea d’incorporar a la matriu fràgil una sèrie d’elements discrets i discontinus; les fibres metàl·liques, donant lloc al que es coneixen com a formigons projectats reforçats amb fibres metàl·liques (FPFM).