En l'actualitat, una gran quantitat de residus industrials entre els quals es troben aquells que provenen de les indústries tèxtils, contenen un alt nivell de substàncies químiques dissoltes en els seus efluents, sobrants dels processos que s'hi realitzen, com poden ser els colorants orgànics (principalment els colorants azoics i els seus derivats) que en ser abocats al medi ambient generen problemes de contaminació i per suposat un factor de risc per a la salut humana. El propòsit d'aquest estudi és demostrar quina de les tècniques electroquímiques existents és la més adequada per a la mineralització del colorant Vermell Àcid 151 (colorant azoic amb dos grups –R-N=R’-) en diferents subproductes, principalment el CO2. Les tècniques estudiades han estat la electro-oxidació amb ànode de Platí i bor dopat amb diamant, electro-Fenton i finalment la tècnica més nova que és el foto electro-Fenton amb radiació ultraviolada, variant els diferents factors que afecten a l'experiment per trobar les condicions òptimes en què es produeix el major percentatge de degradació del colorant dissolt.