En aquest projecte es tracta un tema d'actualitat, la dessalació d'aigües. Encara que l'aigua a la Terra és abundant; tanmateix el 97% es troba en mars i oceans, amb una salinitat que la fa inutilitzable per a activitats humanes. Del 3% restant de l'aigua que queda disponible, només és possible utilitzar la procedent de rius i llacs que representa el 0,1%, i l'aigua subterrània o freàtica que representa el 0,6%. L'aigua no disponible correspon als casquets polars i glacials i a l'aigua atmosfèrica. A aquest fet, se li ha d'afegir les sequeres que estan patint en els últims anys en alguns països, la desertització d'algunes àrees i la insuficiència de poder proveir a tota la població mitjançant aigües continentals. La dessalació d’aigua és un mètode viable, exempt de dificultats tècniques, per produir aigua de bona qualitat. Mitjançant la dessalació es podria solucionar una part important del problema d'escassetat d'aigua. El següent treball pretén mostrar els diferents mètodes utilitzats per dessalar aigua comparant-los entre ells. Concretament se centra en el disseny d'una dessaladora d'osmosi inversa, que és el mètode més usat en la dessalació i amb més perspectives de futur. Des del punt de vista estrictament tècnic, la capacitat de subministrament de la dessalació és virtualment infinita, només els condicionants econòmics per l'ús d'energia, de gestió, així com els impactes medi ambientals que produeix, limiten l'escala de la seva aplicació.