La caverna de José Saramago té com a referència indubtable la imatge de la caverna del llibre VII de la República de Plató, i, tanmateix, Saramago no és un escriptor idealista o metafísic. Aquest article mostra com, tot aprofitant l¿aplicabilitat amb què Plató dota la seva imatge, Saramago defensa la necessitat de saber rebre els missatges de la terra, de la matèria, de no esdevenir presoners en las cavernes daurades de la societat occidental, i d¿esdevenir lliures en la natura, phýsis, i no pas lluny o més enllà, metá, d¿ella.

Versió en català de l'article presentat al "I Congreso Internacional de Filosofía Griega", organitzat per la "Sociedad Ibérica de Filosofía Griega" i celebrat a Mallorca del 24 al 26 d'abril del 2008. En una versió reduïda s'ha publicat en català al número 51 de la revista Auriga, 2008, 10-15.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/17004 i en anglès a: http://hdl.handle.net/2445/17002