El projecte tracta del disseny i la construcció d’un aqüífer a escala pilot sobre el que es plasmarà l’activitat d’un sistema de refrigeració geotèrmic per realitzar estudis de viabilitat. Un cop construït l’aqüífer es vol analitzar l’impacte en la variació de temperatura del subsòl quan hi ha instal·lat un sistema geotèrmic. D’aquesta manera es poden determinar les característiques que ha de tenir la instal·lació i les condicions de treball per què l’impacte no sobrepassi els límits que, segons estudis tècnics, podrien suposar un perill pel medi ambient. A més, es vol saber sota quins paràmetres és viable la construcció d’un sistema geotèrmic de tipus obert situat en sòls catalans i, d’aquesta manera, determinar quines són les dificultats que es plantegen a l’hora d’aplicar-lo. Tot això es duu a terme utilitzant un aqüífer construït a escala pilot capaç de reproduir un sistema de refrigeració geotèrmic real. La realització de proves a petita escala facilita la feina en termes econòmics, de temps i d’espai. L’aqüífer treballarà en condicions de puresa (en quant a sòl, aigua i ambient extern) per poder extrapolar els resultats dels estudis amb facilitat per l’aplicació en sistemes a escala real. L’aqüífer està compost per tres dipòsits: un central que està ple de sorra saturada d’aigua i emula el subsòl i dos laterals plens d’aigua destil·lada encarregats de que existeixi un transport del líquid des d’un extrem de l’aqüífer fins l’altre per representar el pas de fluid que hi ha a la realitat a través del terreny. A l’aqüífer s’extreu aigua verticalment des d’un punt de la sorra i s’escalfa, simulant el pas per un radiador en un edifici; un cop escalfada (i havent refrigerat l’edifici imaginari) és retornada a un altre punt de l’aqüífer. L’extracció i l’abocament d’aigua es fa mitjançant uns pous. El pou d’extracció estarà situat pròxim a un dels dipòsits laterals, que anomenarem dipòsit d’entrada i l’altre pou a prop de l’altre dipòsit (de sortida). Des del dipòsit de sortida es recircula l’aigua cap el d’entrada passant abans per un refrigerador per adequar el sistema a la temperatura real i evitar, així, que l’aqüífer s’escalfi descontroladament. S’han realitzat quatre proves que pretenen donar unes dades representatives sobre l’efecte del sistema de refrigeració treballan en condicions crítiques. S’han fet mesures de temperatura en dos dimensions sobre el pla horitzontal que coincideix amb la base dels pous. En la primera de les proves es fa una aportació de calor molt elevada a l’aigua extreta per un dels pous per observar com respon el sistema i en les altres tres l’aportació de calor és també elevada però simula amb més encert el que succeirïa en un sistema real. Les tres últimes proves es diferencien entre sí pels punts en els que s’ha mesurat la temperatura. Els resultats per la primera prova mostren un augment de la temperatura de fins a 4,2 ºC en el punt més crític (just on s’aboca l’aigua calenta) respecte de l’ambiental. L’augment de temperatura es fa seguint una distribució circular i la transferència de calor no arriba fins el pou d’extracció. Es produeix un efecte paret en els límits de l’aqüífer més propers a l’abocament d’aigua calenta. En les altres tres proves es demostra que, arribat l’estat estacionari, la distribució de temperatures es fa de manera circular però lleugerament allargada en la direcció i el sentit del flux d’aigua intern a l’aqüífer. A més, si dividim l’aqüífer en dos hemisferis (quedant en el centre el pla que uniria els dos pous), la calor tendeix a desplaçar-se cap a una d’aquestes dos meitats. Les temperatures màximes trobades a l’aqüífer per aquestes proves no supera els límits que les convertirien en perilloses pel medi ambient.