El Ripollès és una comarca de muntanya entre el Pirineu i el Prepirineu. La seva orografia fa que les comunicacions (tant entre municipis interiors, com amb l’exterior de la comarca) siguin complicades. Aquest fet, sumat a la poca població i a la distribució d’aquesta (en general disseminada i concentrada en pocs nuclis) fa que el transport públic existent sigui molt escàs i en molts casos poc eficient. S’ha cregut que el disseny d’una xarxa de transport públic adequada a les necessitats de les persones, tant les que viuen a la comarca com les que la visiten, ha de ser el primer pas per poder fomentar l’ús d’aquest. La metodologia seguida per tal de dissenyar una xarxa de transport públic coordinada entre modes i útil pels potencials usuaris ha estat la següent: El primer ha estat conèixer la realitat de la comarca tant pel que fa a la dispersió de la població, com pel que fa a la forma com es mouen les persones per la comarca, així com també conèixer els mitjans dels que es disposen per a fer possibles aquests moviments. A partir d’aquí s’ha pogut conèixer els principals fluxos de població actuals generats tant per la mobilitat obligada com per la no obligada i d’aquesta manera, s’ha extrapolat els resultats obtinguts per tenir una idea de com seran els moviments de població a uns 4 o 5 anys vista. Una vegada coneguda la demanda potencial pel 2012 s’ha creat una xarxa de transport que satisfés les necessitats de la màxima quantitat de persones. S’ha definit quins mitjans de transport, quins recorreguts i itineraris i amb quina freqüència realitzaran serveis. Per últim s’ha realitzat una anàlisi de costos del conjunt. Per un cantó s’ha calculat els ingressos que podria generar un sistema ben dissenyat i per l’altre s’ha calculat el la diferencia de cost entre portar a terme sistema de transport actual i el sistema proposat.