|
Notes:
|
La pedagogia ha tractat la qüestió de gènere i d’educació? I si és el cas, de quina manera? Quins
han estat els resultats? Tant el valor de l’educació com el de gènere foren qüestionats i revisats al
començament del segle XX. Els resultats d’aquelles reflexions i les batalles lluitades per millorar
les condicions, comencen a sentir-se cent anys més tard. Aquest article inclourà primerament
una visió general de la situació de la dona en l’educació en l’àmbit mundial. En segon lloc, se
centrarà en els enfocaments pedagògics transformacionals que de manera gradual comencen a
introduir-se en els sistemes educatius convencionals —també en algunes universitats i programes
de traducció—, secundats d’una banda pels principis de democràcia, diàleg, carnaval, experimentació
i (socio) constructivisme, i per la neurociència i la psicologia de l’altra. És evident
que aquests enfocaments desafien la discriminació i afavoreixen la creació de ponts, no tan sols
entre gèneres, sinó també entre etnicitats i classes social
Have Pedagogy Studies addressed the concerns of Gender and Education? If so, how? What are
the outcomes? At the turn of the twentieth century, both gender and educational values were
questioned and revised. The consequences of those reflections and of the battles fought to
improve conditions are beginning to be felt a hundred years later. This paper will first include an
overview of the situation of women in education worldwide. Second, it will focus on the
transformational pedagogical approaches that are gradually making their way into mainstream
educational systems and are underpinned by the principles of democracy, dialogue, carnival,
experimentation and (socio)construction, on the one hand, and by neuroscience and psychology
on the other, in as much as these approaches challenge discrimination and favour bridge building,
not only across genders, but also across ethnicities and social classes. |
