|
Notes:
|
The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson
(1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational
treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social
point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social
development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection,
as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people
in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and
educational work conducted with the Barnbyn Skå group.
Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these
children and young people which made them intractable from the educational
point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based
on a systemic approach in which the family context became essential in order to
understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the
guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The
educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control
and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf
of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades
Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian
child psychiatry.
L’article presenta la trajectòria del psiquiatre suec Gustav Jonsson (1907-1994),
que, en la dècada dels anys 1940, revolucionà el tractament terapèutic i educatiu dels
infants i joves considerats com a irrecuperables des del punt de vista social, que estaven
internats en institucions educatives. Analitza el desenvolupament social de l’Estat del benestar a Suècia i el marc legal de protecció a la infància, així com el context
dels centres suecs residencials d’atenció als infants i joves a la primera meitat del segle
XX, per aprofundir, després, en el treball psicològic i educatiu amb el col·lectiu de
Barnbyn Skå.
Jonsson va reorientar l’anàlisi de les conductes violentes que manifestaven aquests
infants i joves que els feien intractables des del punt de vista educatiu i va establir elements
de comprensió psicoanalítica, des d’un plantejament sistèmic en el qual el context
familiar esdevenia fonamental per poder comprendre les dificultats dels infants.
Barnbyn Skå és el centre que, sota la direcció de Jonsson, desenvolupà aquesta nova
perspectiva terapèutica i pedagògica. El treball educatiu que s’hi realitzava superava el
model tradicional de control i vigilància. Els mètodes foren considerats radicals dins la
pedagogia i provocaren grans polèmiques que portaren els Serveis Socials d’Estocolm
a fer investigacions continuades al centre els anys 1960-1970. Durant diverses dècades
Barnbyn Skå s’ha considerat una experiència pionera en l’àmbit de la psiquiatria
infantil escandinava. |
