Pàgina inicial del RECERCAT
>
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
>
Articles, congressos, llibres
>
Articles
>
Visualitza document
Per accedir als documents amb el text complet, si us plau, seguiu el següent enllaç: http://hdl.handle.net/10854/1968
| dc.contributor | Estudis Universitaris de Vic. Facultat de Traducció i Interpretació d'Osona |
|---|---|
| dc.contributor.author | Sanmartí Roset, Carme |
| dc.date | 1994 |
| dc.identifier | Sanmartí Roset, Carme. "El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí". A: Estudis d'història agrària, 1994, núm. 10, pàg. 143-155. |
| dc.identifier | 0210-4830 |
| dc.identifier | http://hdl.handle.net/10854/1968 |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10854/1968 |
| dc.description | Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotació de caracter familiar, les múltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar mà d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensió necessaria per a garantir I'autosuficiència familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidència del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travès de l'exemple del mas Santmartí. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Martí de Serraïma. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rònecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansió del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitícola. Però, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Així, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. És evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementària, de fora del nucli familiar. |
| dc.format | application/pdf |
| dc.language | cat |
| dc.publisher | Universitat de Barcelona |
| dc.relation | Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99666 |
| dc.rights | (c) Universitat de Barcelona, 1994 |
| dc.rights | Tots els drets reservats |
| dc.rights | info:eu-repo/semantics/openAccess |
| dc.subject | Masos, masies, etc.--Catalunya |
| dc.subject | Treballadors agrícoles |
| dc.title | El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmartí |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/article |
| dc.type | info:eu-repo/publishedVersion |
Text complet d'aquest document
| Fitxers | Mida | Format | Visualitza |
|---|---|---|---|
| artconlli_a1994 ... rme_treball_assalariat.pdf | 352.0 KB | application/pdf | Visualitza/Obre |