|
Notas:
|
L’objectiu del present treball era analitzar l’asimetria de força en mans d’escalador i estudiar la relació d’aquesta asimetria amb la dominància manual,el gènere, l’experiència esportiva, el nivell esportiu, el nivell de força relativa (FRB) i les lesions. Seixanta-tres escaladors (11dones i 52 homes), de diferents nivells esportius es varen presentar voluntaris per participar en l’estudi. Les mesures de força en mans es van obtenir mitjançant la realització de suspensions unilaterals, fent servir la presa en semi-arqueig i en una regleta de fusta de 18mm. La força es va obtenir calculant el pes màxim que els subjectes eren capaços de suportar durant 5 segons en la regleta anteriorment anomenada. La fiabilitat intra-sessió va ser obtinguda a través de la realització de tres suspensions per mà cada subjecte. Les dades personals van ser obtingudes a través d’un qüestionari on cada subjecte aportava la informació requerida. La major part dels escaladors participants han mostrat una diferència a favor de la mà dominant (88.9%). S’ha trobat la màxima diferència percentual de força entre mans en aquells subjectes que durant l’últim any havien patit una lesió en la mà no dominant (3.6% ±2.1). La mínima asimetria percentual, s’ha obtingut en aquells subjectes que formaven part del grup amb una Força Relativa Bilateral (FRB) més elevada (1.1% ±0.4). A més, també s’ha trobat una relació entre el nivell esportiu i el Dèficit de Força Bilateral (BLD), essent aquest negatiu en els escaladors d’elit (-3.1 ±1.4) i el més elevat en els escaladors de nivell baix (5.6 ±9.8). Es creu que l’entrenament mitjançant les suspensions unilaterals utilitzades per les medicions poden ser un bon mitjà per reduir aquestes diferències i evitar lesions. |
